espectacle
Els espectacles de dansa ja siguin d’arrel tradicional, clàssica, neoclàssica, contemporània o de nova creació son manifestacions artístiques creades per el poble i per tant formen part de la definició de la seva identitat pròpia. Si la dansa és folklòrica aquesta definició és encara més accentuada ja que parteix no tan sols de la creació i difusió d’aquestes si no que s’enfonsa en la recerca de la tradició, restaurant-la i posant-la a disposició de la societat actual. Dona pas a la reflexió sobre l’evolució de la dansa al llarg de diverses generacions i la relació entre aquesta evolució i els diferents canvis produïts a la societat. És a dir la relació amb la societat que es mou amb la seva identificació com a poble.
La nova proposta d’espectacle de l’ESBART SANT MARTÍ té els seus inicis i les seves arrels en la relació amb l’actriu i narradora Jordina Biosca arran de la creació de l’espectacle CANÇONS D´ARIADNA que està elaborant l’esbart.
Amb la constant intenció d’actualitzar la dansa folklòrica catalana PYRENE no sols és un espectacle de ball, sinó una fusió entre el teatre, la mitologia popular i la dansa. Hi ha la interrelació entre l’actriu i els dansaires amb la narració de contes per a adults, tant d’autors actuals com de llegendes i rondalles dansades amb la visió que sempre ha tingut l’ESBART SANT MARTÍ DE BARCELONA de respecte i conservació de les nostres danses.
Així dons l’espectacle consta de dues parts . En la primera es veuran tot un seguit de danses tradicionals i de creació dels tres darrers espectacles que ha anat presentant l’ESBART SANT MARTÍ en aquests darrers anys, com REVOLTA, ROSA DELS VENTS i MEDITERRÀNIA. Aquí volem mostrar com des de la rigorosa tradició es pot anar evolucionant cap a una contemporització de la dansa popular.
|
segonapart:
En aquesta part hi ha l’estrena de PYRENE aquesta nova proposta d’espectacle que barreja narració, mitologia i dansa. Us oferim una narració mitològica com és la de la creació dels Pirineus (Pyrene), dos contes un de Mn. Cinto Verdaguer i un altre d’un autor contemporani (Joan Esculies – Premi Mercè Rodoreda 2005) i per finalitzar una reflexió de la nostra manera de ser i de ballar a partir d’una composició musical del mestre Joan Lluís Moraleda.
|
pyrene
Després de la creació del món, van sorgir els animals i els vegetals i finalment els homes. Hi va haver un rei, anomenat Tubal, amb una filla, Pyrene. Gerió, un rei de terres llunyanes, monstruós i amb tres cossos i el poder de volar, va pretendre endur-se Pyrene a les seves terres del sud. La negativa de la noia i del seu pare feren enfurismar Gerió de tal manera que destruí la zona i matà el rei i la seva filla. Hèrcules, venjador de la tragèdia, matà l’assassí i amb les mans despullades, cavà la tomba de Pyrene. Sobre el sepulcre hi posà tantes i tantes roques per tal que ni home ni bèstia profanessin mai aquell cos, que sense adonar-se’n, Hèrcules, construí els Pirineus.
Mescla de mitologia local amb mitologia clàssica que avui es dia es manifesta, encara, a les valls pirenaiques per Sant Joan, quant es baixen torxes enceses del capdamunt de les muntanyes per encendre, a les poblacions, el populars haros (troncs plens d’esca–una espècia de resina que crema de seguida), que simbolitzen la mort entre el foc de la jove Pyrene que va morir per deixar a aquelles terres, el seu nom.
A la narració l’acompanyen 4 danses:
MITE
Música: Cap on Nam
LA REVOLTA DE LES DONES DE LA TERRA
Música: Xavi Múrcia
Cant: Mirna Vilasís
GERIÓ
Música: Xavi Múrcia
POBLE, CEL, TERRA
Música: Cap on Nam
Muntatge coreogràfic de David Martínez
Narració: Jordina Biosca
|
unremforal'aigua
Rondalla de M.C: Verdaguer
Un mariner, casat, surt a la mar de bon matí. Troba tempesta que li bolca la barca, gairebé s’ofega però el record de la dona el fa sobreviure: s’aferra a un dels rems de la barca i sura durant hores en la mar. Quan arriba a terra ferma, tot ha quedat derruït, fins i tot la casa on vivia. I la dona, desapareguda sota els aigües. L’home sent tant d’odi per la mar, que decideix marxar, amb el rem a la mà, a terres tan llunyanes que ningú no sàpiga per a que s’havia d’utilitzar. Marxa i finalment, arribat a muntanya, on ningú pren el rem per un rem sinó per una pala per barrejar el moresc o una pala de forner. Es queda a viure allà i del seu mas se li diu: mas mariner.
UN POBLE DIFERENT
Música: Cap on Nam
Muntatge coreogràfic de David Martínez
Narració: Jordina Biosca
|
pluja
Narració de Joan Esculies (Premi Mercè Rodoreda 2005)
La vida d’en Joan i la Marta, els seus somnis, desitjos i alegries. La força de l’estima fa que sense poder sortir d’aquí viatgin molt més enllà.
Música: Sergi Guasch
Muntatge coreogràfic d'Ariadna Codina
Narració: Jordina Biosca
|
romança
(El ball de les mil danses)
D’aquesta composició en surt una coreografía que vol reflectir una munió de coses:
La joia i el plaer per la dansa, les dificultats que hem tingut per expressar.nos durant els temps de foscor i les mancances identitàries del nostre país.
Tot i així, sempre hem ressorgit amb força i alegria. Seguim fent el que més ens agrada,
ballar, i ballar en català.
Enregistrament de l’orquestra de l’Acadèmia del Gran Teatre del Liceu de Barcelona i
la col.laboració de Jordi Molina a la tenora.
Música: Joan Lluís Moraleda
Muntatge coreogràfic de David Martínez
Narració: Jordina Biosca
|
